Els adeus del Jaguar

Els adéus del Jaguar, és una obra escrita per Joanjo Garcia. L’obra va ser publicada en l’any 2021 per l’editorial Bromera, a la col·lecció Trànsit. El llibre consta de 128 pàgines i 8 capítols més els adéus. Els adéus del Jaguar ha guanyat un premi: Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil.

Joanjo Garcia va néixer a València en l’any 1977. Ha sigut professor de ciències socials i és escriptor de novel·les en valencià. Amb la seva primera novel·la , Quan caminàrem la nit, va guanyar el premi Enric Valor. Altres de les seves obres més importants són Tota la terra és de vidre o El temps és mentida, obres amb les que va guanyar el premi de narrativa Antoni Bru i el premi novel·la ciutat de Alzira.

La història comença amb Aina, una jove que està tornant al seu poble després d’un temps. Al arribar descobreix que el seu amic, amb qui va compartir molt estius, Juan David Martínez, anomenat Jaguar, es va suÏcidar. Ella no entenia perquè ho va fer, així que va començar a investigar. Va preguntar a la gent del poble i el que es va trobar va ser que ningú volia parlar del tema i ningú li deia res perquè per a ells, el suïcidi, era un tema tabú. Ella necessitava trobar un culpable, alguna cosa concreta, algo que no fora el suïcidi perquè no entenia com el Jaguar podia fer algo així. Aina es va adonar de que el Jaguar coneixia a una noia que es deia Patricia i que ells parlaven molt i quan ho feien el Jaguar es sentia bé. Un dia ella li va deixar de parlar. Després Aina es va adonar de que aquesta noia la havien inventat els de la colla per a ajudar al Jaguar. Després, la mare del Jaguar li va donar un regal que li va fer ell abans de morir. A partir d’aquest moment l’actitud de l’Aina va canviar i va asumir que el seu amic no estava bé però que ara ja no és podia fer res. Finalment quan s'estava anant amb el cotxe es va parar al costat del jaguar on estaven els noms dels altres amics i va ficar també el seu nom.

En primer lloc, el narrador d’aquest llibre és intern ja que parla en primera persona com quan diu “ A mi em costa una mica reaccionar perquè estic embadalida mirant les fotos que m'acaba de fer.”(l.18-19)(pàg.57). Concretament és un narrador intern protagonista ja que participa en la història això es pot veure quan diu: “Em costa una mica més trobar el Jaguar. I, en la recerca, entropesse amb el rostre de dues persones que no sabia que havien mort.”(l.9-11)(pàg.77). En la meva opinió la narradora m’ha agradat ja que pense que explica tot amb molta claritat i fa que la història es vegi mes realista.

La trama d’aquest llibre és una xica que es diu Aina que viu a València per què estudia a la universitat, pero que es d’un poble anomenat Valhondo, on té la seua colla d’amics. Quan torna al seu poble en unes vacances s’assabenta que un dels seus millors amics s’ha suïcidat. Aleshores ella intenta averiguar perquè es va suicidar, i el que es troba es un secretisme entre la gent del poble que intenten evitar el tema i no li volen dir res. Aquest llibre m'ha paregut que té una trama molt interessant ja que aconsegueix que estiguem en tot moment pendents del que passa o passara en la història.

El tema principal del llibre és la salud mental en els adolescents. Que apareix al llarg de tota l'obra. ja siga pel suïcidi del Jaguar o per l'intent de Nico. D'aquest tema destacaria sobretot les paraules que diu Marisa sobre el seu fill, pense que és un problema molt present actualment "- Anar al psicòleg li sonava perillosament a estar tocat de la xaveta. S'empenyaba cada vegada que li ho esmentava. Deia que no, que per qui el prenia"(p.116). Un altre tema que apareix, són les relacions a través de les xarxes socials "El desdejuni fa una pinta tan espectacular que no em puc estar de fer-li una foto. Li l'envie al Miquel. Li escric que en una estona tornarè cap a València."(p.121).

En quant a l'espai, aquest és real. La história té lloc a Valhondo un poble a la Comunitat de Madrid. Aquest poble i els de la seua rodalia, m'agradat molt de la forma en que ens mostren la situació de despoblació que està vivint actualment l'Espanya rural. Aina, la protagonista, durant el llibre fa referéncia a aquest problema, amb el nom de incendi. Aquest es deu a que cada vegada els joves ens desentenem més del poble "La gent jove en fuig. Es com si haguera un altre incendi, unes altres flames; invisibles, però igual de voraces. Al seu pas tot queda arrasat. Un desert sense habitants. Poblacions en ruïnes."(p.18)

Respecte als personatges, m'agradat molt l'actitud que té Aina al final de llibre. Aquesta cambia el seu comportament, després de parlar amb Marisa i rebre el regal del Jaguar. Passa d'estar tot el dia pensant en el suïcidi, a anarsen de festa amb els amics de la colla "És el seu regal. Agafe el telèfon. - Gus? Escolta, m'ha dit Marta que aneu a Villancina. Encara teniu lloc al cotxe? Sí? Segur? D'acord ara baixe! Quedem on sempre? Sí, sí, com en els vells temps"(p.120). Finalment, també acaba firmant en el mural, que dies abans no havia volgut firmar "Entre a la fàbrica. Puge les escales. Trobe de front la silueta del jaguar que han pintat els de la colla. Busque el rotolador permanent. En una de les potes escric les cuatre lletres del meu nom, Aina"(p.123). Altre personatge que m'ha cridat l'atenció és Marisa, la mare del Jaguar, per la enteressa que mostra després de la mort del seu fill "Està contenta. Increïblement alegre. Em deixa tan perplexa que no sé por on començar"(p.115). En cap moment me l'hauria imaginada amb aquest comportament. 

Els adeus del Jaguar és un llibre que no es fa gens avorrit, sobretot destacariem el seu tema principal i la visió que ens dona d'aquest. Finalment, recomanem l'obra principalment als adolescents, pensem que els temes que tracta, som nosaltres els que els vivim en primera persona i ens mostra la realitat per la que passen els joves amb aquest tipus de problemes. Creiem que estem molt poc informats sobre aquest tema.

Connector

“-Qui ens ho anava a dir? -riu mentre me l’ensenya-. Jo, una sense? Te’n recordes com m’agradava bufar-me?El dia de l’accident se’m passaren les ganes. Et poden dir mil vegades que és perillós, et poden repetir que hi ha una paret, que convé anar amb cura. Però sempre creiem que les desgràcies els passen als altres. Fins el dia que l’altre ets tu, tens la paret al davant i tapoles.”

He triat aquest paràgraf perquè m’he sentit identificat amb el que diu al final ja que jo sempre que veig alguna desgràcia o cosa roïna per la televisió com inundacions, accidents, guerres… pense que això mai em podrà passar però la realitat és que desgràcies com eixes li poden passar a qualsevol però sempre em pareixen molt llunyanes.